Tancades a dins de les gàbies,
expulsats molt lluny d´aquí,
decidint deixar la llum,
amagats dins la nit…
Cercant la llibertat per tots els pobles,
sabotejant el poder dels rics,
regalant el més gran tresor,
l´amor de mares a fills…
S´escolten al vent
les cançons lliures
que s´estan escrivint
amb les seves vides…
I quants somnis ens negaran, companys,
quant de temps ens ho mirarem?
ningú pot fer sentir-te lliure,
ho has de fer tu mateix…
Una abraçada per tots els que s´amaguen
clandestins entre tanta gent…
a trenc d´alba l´amor creix,
resistiu sempre ferms…
S´escolten al vent
les cançons lliures
que s´estan escrivint
amb les seves vides…
I quants somnis ens negaran, companyes,
quant de temps ens ho mirarem?
ningú pot fer sentir-te lliure,
ho has de fer tu mateixa…
Una abraçada per totes les que s´amaguen
clandestines entre tanta gent…
a trenc d´alba l´amor creix,
resistiu sempre ferms…
Comentarios
Deja tu comentario: