No amagis la llengua

Cada cop que penso, cada cop que parlo,
cada cop que escric ho faig en català.
Cada somriure, cada mirada,
cada cop que estimo ho faig en català.

S´ofeguen les veus, oxigen o no puc més,
o ara o mai, independència o mort…

No amaguis la llengua, no siguis covard,
la cultura encara és viva, no la podem matar…

Cada puny alçat dibuixa en l´aire un camí de llibertat,
i mentrestant, si el mur cau, podem seguir avançant.
Cada somriure, cada mirada,
cada volta odiada és un motiu per tirar endavant.

S´ofeguen les veus, oxigen o no puc més,
o ara o mai, independència o mort…

No amaguis la llengua, no siguis covard,
la cultura encara és viva, no la podem matar…

“I quin mal faig si dic que sóc independentista,
si jo de mal no en sé fer…
I si crido contra el vent i disparo amb les paraules,
i si parlo del meu poble i ressegueixo el bell paissatge,
i si canto els himnes de les nostres esperances,
fins el da que toquem amb les nostres mans
la nostra absoluta llibertat, i més…
I quin mal faig si dic que vull la independència?”