la teva mirada,
cotó fluix que sura en l´aire,
com la màgia d´una fada…
i la nit és negre i clara,
i els colors de la vesprada
en els nostres cossos…
nuus en l´aire,
nuus al vent,
nuus, pell a pell,
jugant a ser tots dos,
buscant amor a cada gest…
qualsevol dels teus somriures,
lluna plena al mig dels dies,
blava marea que marxa amb l´alba…
i caminant per les teulades,
m´he posat sota el teu cel,
he escoltat la pluja caure…
a la teva pell,
a la teva veu,
al teu somriure,
volant quan no hi ha aire,
un sol cos, dues imatges…
a dins teu torno a ser lliure, i et canto amb un somriure,
i quan et mous encara més…
confonc els teus suspirs amb música, els batecs del teu cor
amb els del meu…
a dins teu torno a ser lliure, i et canto amb un somriure,
i quan et mous encara més…
confonc els teus suspirs amb música, i puc volar quan no
hi ha aire…
Comentarios
Deja tu comentario: