Que no et falli mai la sort

Hi ha trens que marxen d’hora,
just quan hi ha feines que s’acaben.
Que no et falli mai la sort,
escriptor de matinada, venedora d’abraçades.

No fem sols mai cap viatge,
hi ha àvies, i nois amb barrets de llana.
Que no et falli mai la sort,
conductor de cançons, de veu esquerdada.

Explica’m com passes els dies,
quan ho necessitis, tens la meva mà.
Crida que vols viure lliure,
xiula, dispara, i no em deixis anar.

Baixa del bus a cara o creu,
i si em preguntes quin camí hem d’agafar,
que no ens falli mai la sort,
manobre de veritats, trobador a la deriva.

Sigues sempre tu mateix,
no et deixis dominar, buida la gàbia.
Que no et falli mai la sort,
domador de la paraula, poeta a mitja jornada.

Explica’m com passes els dies,
quan ho necessitis, tens la meva mà.
Crida que vols viure lliure,
xiula, dispara, i no em deixis anar.