Turquesa

Vas entrar en la meua vida
sense fer un gran enrenou,
i ara ja no tenc surtida
i no sé com arribar a port.

A sa vida m´ha tocat ser lleuger
com un tros de paper.
Vaig i venc i em deix recaure
com es núvols i sa pluja es gener.

Però em queda aquell turquesa de la mar
que em brindava la magia dels teus ulls,
era tret d´una donzella medieval,
rere ell sempre hi ets tu.

Deixo enrera les barreres
que tu i jo un dia vàrem tancar.
On abans vivien tots els somnis
i ara sols s´hi troba el silenci.

Sempre em queda aquell turquesa de la mar,
que em brindava la màgia dels teus ulls,
era tret d´una donzella medieval,
rere ell sempre hi ets…

Amb la mar dolça q fa de pont,
entre tots dos.
És la mar que em duu es teu color
… sa teua olor
… sa teua olor.

M´he complicat, he volgut caminar
sota el cel que m´encén, tot allò que no es veu,
i et sentu més enfora que mai.

Amb la mar dolça que fa de pont,
entre tots dos.
És la mar que em duu es teu color
… sa teua olor.
Ara et veig millo i més gran que mai,
et tenc inmensa.
Ara entenc i aprenc aquest present,
sa teua absència…