Amaneceres por Vivir

Ara sentim que som un oceà
Una llavor que tot just encara ha de despertar
Tot és camí i a la teva pell escric
Un poema indecent, a contracorrent

Tornem a sentir com l’univers és una fera
Som la llavor de l’arrel que ara vol créixer
Tot es camí quan s’enfonsa el dilema
Crits a contracorrent, naufragi de la pena

Apropa’t encara més, més a prop
Sent com la vida batega més fort
Apropat encara més, encara més
Sent com bategues per dintre

Ara volem contra el que marca el vent
Amb l’eufòria que arriba, quan matem la rutina
No vull saber què vol dir fer-ho bé
Dissidents permanents, tant addictes al moment

No vull esperar a tenir-ho tot clar
Que sentir és molt més que somiar
El teu crit preferit, contra tot neguit
L’eufòria d’aprendre a volar

Apropa’t encara més, més a prop
Sent com la vida batega més fort
Apropat encara més, encara més
Sent com bategues per dintre

Com una sola veu, una sola cançó
Un univers sencer batega entre tu i jo
Com una sola veu, una sola cançó
Un univers sencer batega entre tu i jo

Apropa’t encara més, més a prop
Sent com la vida batega més fort
Apropat encara, encara més
Sent com bategues per dintre