Finestres

M’he llevat cap a les dues, sense esperar-ne res
Només una llarga dutxa per tornar-me a posar dret
I per aquelles coincidències en les què jo mai creuré
Ha sonat el timbre de casa, he obert la porta del carrer
Tu sense pujar les escales m’has cridat a cau d’orella

Obre totes les finestres I que entri l’aire del matí
Obre-les I escolta aquest nou so, que només serem tu I jo

I de sobte quatre núvols en tempesta han acabat
No quedava alternativa, un regal al teu costat
I amb la porta mig oberta hem trencat amb la bondat
Les carícies s’han fet guerra I la guerra ens ha atrapat
Jo sense pensar-ho massa t’he cridat a cau d’orella

Obre totes les finestres I que entri l’aire del matí
Obre-les I escolta aquest nou so, que només serem tu I jo

I la tempesta que ha vingut ens ha anat d’allò millor
I encara que ningú ho sap me la vaig inventar jo
I farem de cada gest una gran revolució
Matarem quatre pardals asseguts al meu balcó

Obre totes les finestres I que entri l’aire del matí
Obre-les I escolta aquest nou so, que només serem tu I jo