L'endemà

Que cadascú sap d’on no veu I d’on veu massa
Que no hi ha mar si no és salada, que no hi ha dolç sense amarg

I els dos ens vam veure tota l’ampolla
Degustant cada gota com un llarg desglaç

I a cada onada el cor s’envala, ens hem passa un far en ambar
La terra és per qui l’emmuralla I l’univers per qui el batalla

Quan el llum s’apaga oblidem els nostres noms
I no hi ha qui amaini la tempesta

I a l’endemà ningú recorda cap temporal
Però segueix viu dins la meva sang

I com si res les aigües han tornat al seu port
Però la marea mana I jo no puc fer-me el cor fort

No hi ha pantà que pugui aguantar la set
Hem trencat tots els dics haguts I per haver

I a cada onada el cor s’envala, ens hem passa un far en ambar
La terra és per qui l’emmuralla I l’univers per qui el batalla

Quan el llum s’apaga oblidem els nostres noms
I no hi ha qui amaini la tempesta

I a l’endemà ningú recorda cap temporal
Però segueix viu dins la meva sang

Hem decidit mudar la pell per tornar a ser herois
I obrir totes les caixes que ara estan plenes de trons

Hem decidit mudar la pell per tornar a ser herois
I deixar-nos de tants dubtes I de dics de contenció

Quan el llum s’apaga oblidem els nostres noms
I no hi ha qui amaini la tempesta

I a l’endemà ningú recorda cap temporal
Però segueix viu dins la meva sang
ImprimirEnvia a un amicPDF