Vaig néixer covard I abard
Ple de potsers
Vaig crèixer creient-me incapaç
De creure en mi mateix
Sempre buscava l’excusa enlloc del moment
Era un soldat amarrat, desganat, sense regiment
Fins que els daus van portar-me a descobrir el teu joc
Ara ets tu l’única clau que gira el meu món
Vaig imaginar-te, calcar-te, dibuixar-te
Sense gaire sort
Ara que et tinc, ets la meva dèria
Ets l’assaig I l’error
Testaferro de l’oblit
Ho tens clar, tots ho hem sentit
Transitem entre neguits
Però ja ara et diria que sento que ja hi som dins
Per sempre més
Tu I jo serem amos dels nostres temps
Que junts podem entendre la màgia dels elements
Per sempre més, tu I jo farem créixer aquest univers
Que ara tenim la sort I l’astúcia, qui sap si l’argúcia
D’un nou element
No hi ha manera d’aturar aquest compte enrere
Sé que tu I jo no som amants de les dreceres
Però ara és l’hora de seduir el que ens envolta
I transgredir-nos, que és l’autèntica revolta
Vine, vine a canviar-nos els papers
Vine, vine a fugir del que hem de ser
Testaferro de l’oblit
Ho tens clar, tots ho hem sentit
Transitem entre neguits
Però ja ara et diria que sento que ja hi som dins
Per sempre més
Tu I jo serem amos dels nostres temps
Que junts podem entendre la màgia dels elements
Per sempre més, tu I jo farem créixer aquest univers
Que ara tenim la sort I l’astúcia, qui sap si l’argúcia
D’un nou element
Per sempre més
Tu I jo serem amos dels nostres temps
Que junts podem entendre la màgia dels elements
Per sempre més, tu I jo farem créixer aquest univers
Que ara tenim la sort I l’astúcia, qui sap si l’argúcia
D’un nou element
Comentarios
Deja tu comentario: