Cremar Babylon

No vulgos canviar les idees d’aquest neci
D’aquest volat fent malabars arran del precipici
No faigos que pensi com tu
Sinó series nazi encara que no ho volguessis
No ho pretenguis, si estàs trist
Si fou un dia gris en el que vas vindre aquí
I tot això estava previst, doncs beu I resist
Mira al teu voltant I treu una conclusió de lo que has vist
Jo no tinc manies ni les idees clares
No tinc les paraules que demanes a vegades
A vegades m’equivoco, em desenfoco
Perdo les ganes I m’oblido de qui sóc, saps, loco?
Lluny d’aquesta city serem persones
Entre camps de blat, arbres joves I altres coses
Tu que proposes? Insuls capitalista
Més enllà dels teus ideals només hi ha bombes

Jo el que voldria es cremar babylon
Però ja no sé que fer, ja no sé per què
No no no no no no no noo!!!
Jo el que voldria es cremar babylon
Però ja no sé que fer… Ja no ho sé molt bé

No o no no no no no no
Aquesta vida ens està matant a tu I a mi
I a tota la colla, quina serà la història?
Sé que la podríem canviar que ja no hi ha res més
Per lluitar que no sigui una festa brutal
En aquesta ciutat feta de fum I d’asfalt

Coses que s’escapen del conscient
Coses que la gent no entèn però sí sent
Som els que ho intenten plasmar-ho en un paper
Que després et trobaràs estripat al carrer, segurament sí
S’ho emporta el vent
Paraules barrejades en l’atmosfera plenes de còlera
Si en aquest sistema total, totalitari, és normal
Tenim un buga, una casa I un gos, és lo legal, val?
Però tu volies escapar de la línia marcada que va
Des de l’ara fins al final, I que va
Preferiria esborrar la que hi ha ara I dibuixar-hi alguna parra
Però ben currada hey
Vull escapar de l’autoritat I ser feliç
Vull no passar gana sense haver de tenir cap permís
Jo vull la festa, la més gran de la història
No aquesta que ha organitzat la escòria d’aquest país