Va, vine a ballar amb mi la balada,
Tu y jo damunt del beat com si fos la última vegada,
Amb la llum apagada, el ritme més intens,
Convertint les garrotades en un simple joc de nens.
Abans feia mal l’ànima, ara mira-la, camina sola,
Trenta i a la deriva hi ha qui li diria derrota,
Goita! vinc amb la bala laica fent gala del meu somriure,
Apunta’ns una victòria.
Encenc un piti, agafo el boli, així preparo l’arsenal,
Al rap amor, odi a la poli i al feixista mort a cops de pal,
Conceptes bàsics per la vida,
Si vens a fer el canelo t’assenyalo la sortida.
Si has vingut a tirar “beef” i busques un minut de glòria,
Creu-me aquest no és el camí, escriu tu la teva història,
Still ill esquivarà l’envestida amb estil,
No hi ha daga ni míssil que li mini l’autoestima,
Honestedat i un destil·lat a sant Hilari per dir adéu a l’ansietat,
És el que m’ha ensenyat aquesta vida, és el que m’han ensenyat,
Els amics i les amigues,
Des de Lágrimas i Blancs a l’Autèntic Home Llúdriga.
I ja veus el color que sembla estar agafant l’assumpte,
Aquí no tenim por tirem de codi lliure com Ubuntu,
Si la festa és a Vallcarca jo m’apunto,
Amb un durum i una Aurum hem vingut a fotre bulto,
“Pum, pum, clap”, lírica damunt del ritme,
Tanta satisfacció sota un esquema tan simple?
Ho fem per sobreviure, també per divertir-te,
Escriure per plaer, el plaer que ens ha fet lliures.
Ens va quedar pendent, tant per fer,
Poc a poc complim objectius que ens fan sentir bé,
En això estem, enmig del merder,
Suportant la pluja com podem,
Ens va quedar pendent, tant per fer,
Com un joc que es complica inicialment i acaba sortint bé,
En això estem, enmig del merder,
Suportant la pluja com podem.
Torna’m a explicar aquella història,
Van vuitanta cops però veure’t explicar-ho és pura glòria,
Jo visc dels records, visc el moment d’una forma,
Crec en els projectes, és el que m’apassiona.
Jo passo el temps matant neurones,
A la vegades creo connexions noves amb accions bones,
Ens ajuntem, per retre l’homenatge que mereixen les persones,
Que ens van ajudar, mai ho oblidarem.
Un cop passa el temps, tot és madur, saps el que tens,
El que abans era espurna ara és un foc ben intens,
BW a la plaça, ja m’entens,
Per el que vam ser, el que som i el que serem.
No és reconeixement, és construir és creixement,
Contagiar a la resta i que tothom vagi al 100, “God damn”!
Estem treballant de valent,
Amb ganes i il·lusió, i no pararem.
Pactes amb la mà al cor i amb el cor a la paraula,
És condició impepinable, no només una excusa per privar-la,
Ho farem fins que escriguem la nostra pròpia làpida,
Una connexió màgica es una premissa bàsica,
Junts des de l’origen,
Màxima gratitud a qui ofereix el seu oxigen, enmig d’aquest vertigen,
No som bel·ligerants dels que et trepitgen,
Som dels que ajusticien al gegant si així ho desitgen,
I si sovint somio i ja no t’escolto el que dius,
Es que estic entretingut assolint els meus objectius,
I no programo feina mai abans de la becaina,
Ei man! aquí mesclem els toys i la samfaina.
I queda tan per dir que el camí que vam traçar l’hem de seguir,
Agafar-nos de la ma fins a la fi,
Ens queda tant per fer, ens va quedar pendent aquella lletra,
Ens va quedar pendent aquell cafè.
Ens va quedar pendent, tant per fer,
Poc a poc complim objectius que ens fan sentir bé,
En això estem, enmig del merder,
Suportant la pluja com podem,
Ens va quedar pendent, tant per fer,
Com un joc que es complica inicialment i acaba sortint bé,
En això estem, enmig del merder,
Suportant la pluja com podem.
Comentarios
Deja tu comentario: