Un petó a la plaça
Fer sexe al centre
T’acompanyo a casa
Amb allò al meu ventre
La gent no canvia I, només
De tant en tant es reprimeix
Però els dos som tant juganers
Si hi ha un bon partit per jugar
Que perdem sempre els papers
I després venen les ganes de plorar
Maleit poliamor
Et deixa el cor a expenses de la sort
Jo he vingut a jugar
I crec que avui tinc una bona mà
I tu ets la gran reina de cartes
Però ara pinten bastos per nosaltres
Llepem les ferides
Que amb partides hem creat
Tu I jo som els reis en fer-nos trampes
Als dos ens agrada ser salvatges
Veiem-nos les cartes
Repartim el que hem guanyat
Una rebolcada
Prop de casa meva
O anar a la platja
Com Adam I Eva
La gent no canvia I, només
De tant en tant es reprimeix
Però els dos som tant humans
Que la nit se’ns escapa de les mans
Al casino de l’amor
Només l’hi toca a aquell que aposta fort
Els dos tenim tants amics
Som rics quan el que toca és estimar
Però després fem tres clics
I ens perdem com el nen que vol jugar
Comentarios
Deja tu comentario: