Benvinguts Al Cul Del Riu

La fundació suïcida determina
Que la solitud ens dóna la mesura de les coses
Una dona feliç, segura de si mateixa
Se’n riu del gran hipnotitzador,
Nosaltres tenim la clau de volta, diu,
Ens han criat per a això
Benvinguts al cul del riu,
On fot fred a l’hivern I calor a l’estiu
Benvinguts al cul del riu,
Sigui hivern, sigui estiu

El senyor de les taronges diu:
– Amaniu amb utopia una mica de misèria
I tindreu una religió
I el final de la nit esdevé l’aparador
D’aquells que no se’n surten de dia
I el principi del final eś descobrir
Que allò que tant anhelaves no arribarà mai

Benvinguts al cul del riu,
On fot fred a l’hivern I calor a l’estiu
Benvinguts al cul del riu,
Sigui hivern, sigui estiu
Percalmar(el)lament
Pugem en aquest cap de marge
Fabulós, fastuós, rutilant