D'un Cop Sec Al Cony

D’un cop sec al cony
Es partirà en dos la roca
Banyada en llet de mar
Glopeja escuma I escup terra
El foc d’abans del cop
És ara pols després de cendra
I sospira en un glop d’aire,
Vent cansat que porta calma

Torneu-me doncs l’oblit
De cada cosa I del teu cos
Llanceu-me en regressió,
La nit eterna abans del cony
Estic cansat, no tinc pressa,
Els ulls en blanc sovint se’m mullen
La mort obre les seves cames
I se m’empassa, carn endins

No tinc paraules I en canvi us parlo,
La paradoxa confon el present
Letal orgasme el meu,
No tinc més llet per repartir
La pròxima vida et follaré,
El teu cadàver al meu taüt
Si en tinguessis ganes
No tornaria mai més

Mig adormit al silló, l’endemà,
Se m’ha ficat el fum a l’ull.
Una llàgrima sola, filla d’un sol ull,
M’ha relliscat per la pell,
Plena
He sentit que era tot el que tenia.
He sentit que era tot el que em quedava