Tant d’esforç per ser algú,
Tot I sabent cap on vas,
S’està menjant tots els teus cacauets,
La il·lusió amb què vas començar
Però hi ha un lloc prop d’aquí
On ningú no et darà res,
Un mar de boira on s’emmiralla el sol
Cobreix totes les valls del país
Dalt a muntanya ens crema la cara
El rei de les coses, que és mitja vida,
Treu-te la roba, estira’t a l’herba
Dalt a muntanya el neguit s’aquieta I dorm
Però algun dia hauràs de baixar,
Tot I que no entens per què,
No saps què fer amb la teva solitud,
T’han fet per viure en un formiguer
Síndrome de peter pan,
Tot ha de ser al teu gust,
Les coses no es canvien com els canals de televisió,
De la veritat, no n’has de tenir por.
Dalt a muntanya ens crema la cara
El rei de les coses, que és mitja vida,
Treu-te la roba, estira’t a l’herba
Dalt a muntanya el neguit s’aquieta I dorm.
Cargol treu banya I mira a la cara
El rei de les coses, que és mitja vida,
Treu-te la roba, estira’t a l’herba
Dalt a muntanya el neguit s’aquieta I dorm
Un mar de boira on s’emmiralla el sol
Cobreix totes les valls d’un país inventat.
Comentarios
Deja tu comentario: