La Caseta D'Enlloc

Són les set del matí, lluna d’abril, diumenge de rams
I a la caseta d’enlloc
Brossa d’ahir, jaiem embarcats.
La vella del fons del pou,
Cent mil diumenges que dorm,
I amb un esqueix de cançó
Ens surt el sol.

Estan a punt d’arribar àligues
Negres, amics I parents.
Petita festa que fem perquè
Volem, amb les veles al vent.
Hi ha l’home, aquell del carrer,
I el vell sorrut bandoler,
De mica en mica, avui sí
Que ens surt el sol.

Cau la nit a la festa,
Milers de campanetes,
Una corrua de fades
Que arriben de puntetes
En un cel estampat d’estrelles
La gran xera s’enfila
D’un foc de branques d’alzina

Xàldigues dins una mina
Arnes, dragons I volianes,
Des dels balcons mos aguaiten;
Porcs fers, voliacs I cabrotes,
Cap dins del bosc mos atrauen