Salta l’ampit de la finestra,
Fes caure tots els testos
I enfila’t cap al cel
I sobrevola les terrasses,
Enganya les gavines
I agafa’t a un bon vent
No és nou tot el que ara veuràs,
Però feia tant de temps que eres tancat a casa
Deixa’t portar pel teu instint,
Tu fes com si nedessis en un llac cobert de flors
Les obagues de l’eixample
Les obagues de l’eixample
Liquens urbans fan de catifa
A cossos que s’estenen
Daurant-se com gambots
I una filera de maduixes
Inunden en almívar
Les places I els carrers
D’aquí, no te n’escaparàs,
La cosa està encebada I no hi ha qui l’aturi
Deixa’t portar pel teu instint,
Tu fes com si nedessis en un llac cobert de flors
Les obagues de l’eixample… Les obagues de l’eixample
No és nou tot el que ara veuràs,
Però feia tant de temps que eres tancat a casa
Deixa’t portar pel teu instint,
Tu fes com si nedessis en un llac cobert de flors
Comentarios
Deja tu comentario: