Oda A Francesc Pujols

Al soterrani de la plaça
Transcorre un riu de pensament,
Petroli I algues transparents,
Somnis tancats en una carabassa.
Animals penjats de fils d’argent,
Titelles de paper d’estrassa

Capa freàtica en flor,
Ella és la màquina del temps
On s’hi reposa a foc somort
Veritat I ciència I aliment.
Un déu que no mira ni escolta.
Un àngel nascut d’una pedra
Gira que gira el món, mes sempre
La veritat desperta del seu son
Francesc pujols ens surt del cau
Després d’anys d’ostracisme blau
En un moment d’inspiració donà un respir a la nació.

Il·luminats mig avorrits,
Divagadors de l’esperit,
Nostre moment és arribat
I arreu se sent ferum d’esclat.
I és que a la torre de les hores
Hi ha un paio que no toca vores
Gira que gira el món, mes sempre
La veritat desperta del seu son
Francesc pujols ens surt del cau
Després d’anys d’ostracisme blau
En un moment d’inspiració donà un respir a la nació.