Preludi

Un dia somií que era una abella
I, papallonejant per l’hort del cel,
Anava d’una estrella a una altra estrella,
A volves d’or collint la dolça mel
Anava del clavell a la vidalba,
De l’herba de la creu als romanins,
Il·luminats per la claror de l’alba
Que no han vista jamai nostres matins

Ací em somreia una gentil poncella
Que, esbadellant-se, es convertia en flor,
En flor del paradís, sempre novella,
Que feia cada dia nova olor
D’un misteri volava a altre misteri,
D’una amor robadora a un altra amor;
Com un pit se m’obria l’hemisferi,
Deixant-me beure en lo diví tresor

Vola que vola de la rosa al lliri,
De flor en flor seguia jo el verger,
Del nèctar regalat fent lo captiri
Entre càntics I música I plaer
Fer-ne volia una rosada bresca,
Per dir “preneu-ne” a mos amics del món;
“Preneu-ne un rajolí, d’eixa mel fresca
De l’alt verger on mes delícies són”
Mes ai, mes ai! Quan a plaer brescava,
Caigut sobre la terra em despertí,
I, en comptes de la bresca que us baixava,
Sols trobo les cançons que veus aquí