N’estic fart,
Del nihilisme urbanita,
De les ulleres de pasta,
Del setciències de bar
I de l’orgull pagès.
No en puc més
De les mentides dels progres,
Dels rancis de l’altra banda,
Dels gurus orientals
I dels profetes del canvi climàtic
Tanco els ulls I només veig voltors, I el ressol.
Obro els ulls, obro els ulls I veig la dona de la presó.
Comentarios
Deja tu comentario: