Bala Pérdida

The fucking decks
Eh, yo’
Ah, santa salut, adala
Yo’, yo’

Despreocúpate, desengánchate
Si no vivo ahora, nunca viviré
Moldeo mi destino como azúcar glacée
Y diga lo que diga mi carnet, libre moriré
A mí misma no me fallaré, paraules efervescents

Vénen a bolcar-nos deu mil vents
No els veiem tot i que valents
Vigila si ets valent perquè t’eliminen
100 per 100, pacient, deficient
Tinc en blanc la ment
Què cony estic fent?

Com em sento sola entre tanta gent?
Què faig bé i què faig malament?
Com sé si el que faig és suficient?
No sé què és eficient
Observo amb deteniment i trec l’últim alè dèbilment

Uayo, dèbilment, uayo
Uayo, dèbilment
Quan torno del curro
Obro el meu armari, em poso un xandall xulo per sortir pel barri

Passo cada dia per la llibreria
Fins demà teresa, que tinguis un bon dia
Un cop més a la plaça, veient com la nit passa
Abans fèiem més risa, ara pensem massa
A vegades m’equivoco, li dono massa al coco
Penso massa coses i m’oblido del que toco

Ah, trec el que tinc dins
Fins trobar nous afins amb qui moure’ns i veure’ns les nits i els vins
Ballant nous camins de música immensa, la dansa és molt densa
Quan el cos no pensa, toques l’essència, la lletra m’entra al ventre
Intenta fugir del que ens tempta, mentre

Han posat el barri en venda
Mójate, destápate, quítate el esmalte, haz el arte de darte Marte
En un sistema en que cantar puede quemarte, censurar tu arte
I portar-te a l’exili, idíl·lic, què ‘lis passa als bambini

Ara tots volen Lamborghini
És víric, és cínic, és crític, és tètric, no és ètic, no és nítid
Difícil escapar del vici (yo’)
Rapeando en la cantina

Con tanto nazi suelto, aquí no hay quien viva
Rimo hasta quedarme sin saliva, sativa es mi rima
Se aproxima con sigilo a la cima
Ya camina, empieza la partida, empieza la estampida
Solo hay una salida, ah

Bala perdida
Bala perdida
Bala perdida
Bala perdida
Ay ay ay
Santa salut, adala, atrapa’ns