Cadenes I Crisàlides

Espanta tindre’t prop
Si he d’estimar-te
Espanta ser feliç
Si un dia has de plorar
Ser llàgrima I cristall, fragilitat
Espanta voler molt
I ser volgut
Espanta allò complet
I el que és possible

Ens espanta veure’ns vius
Fins que et canses
I somrius a dins la mar
Si la pena ha de morir, mata-la
Que caiga ja, que hem de seguir

Vénen, vénen, vénen a per tu
Temor a la memòria
I a dins del cor porte
Un nou món per habitar

Espanta allò sincer
I l’incansable
El riure artificial
I l’altruista responsable
La veu del poble derrotat
Espanta caminar
Si he de trobar-te
Espanta la presó
I la repressió

I ens espanten els valents
Els que volen amb el vent
Sense accidents
I si l’angoixa ha de morir, mata-la
Que caiga ja, que hem de seguir

Vénen, vénen, vénen a per tu
Temor a la memòria
I a dins del cor porte
Un nou món per habitar

Vénen, vénen, vénen a per tu
Cadenes I crisàlides
Si el món és la presó
Estaré pres per rebel·lió

Si el teatre cau
També caurà el teló
Entre la pols un guió
Que parla de tu

Dins de les entranyes hi ha un racó
La por en un caixó
Se’ns ha oblidat
La rebel·lia d’actuar
I on mana el mariner
No mana el capità, paràbola!
Que quan quede res ho tindrem tot
ImprimirEnvia a un amicPDF