Deixem la ciutat
Aquesta ens queda gran
No veig el cel, no veig estels
Deixem la ciutat
Escapa, vine amb mi
Fora d’ací, d’aquest trist niu
I no caurem sense tu
I no creurem sense tu
Sense tu
Matins nuvolats
Disfresses de l’hivern
Paren el temps per descansar
Ja no ens queda inspiració
Per què no n’aprenem?
Per què no deixem de suportar el temps?
Tristes melodies impregnant
Tot allò que passa al teu voltant
El respirar tan sols és
És la recompensa
Deixem la ciutat
Deixem la ciutat
Escapa, vine amb mi
Escapa, vine amb mi
Escapa, vine am mi!
Em sent com el prota
D’algun llibre de Kafka
Com la gota que colma el got
Fora del meu lloc
Fora de l’atmòsfera
Com si juntares gel I foc
Brolle el clavegueram
Com si fos un geiser
El gris d’aquesta ciutat
No em deixa créixer
Do re mi fa sol
Per damunt de l’asflat
Ritmes pel carrer
I música per créixer
Ja no ens queda inspiració
Per què no n’aprenem?
Per què no deixem de suportar el temps?
Tristes melodies impregnant
Tot allò que passa al teu voltant
El respirar tan sols és
És la recompensa
El color obscur de la ciutat
Deixa un olor amarg
Carruatges de metall
Equilibri dins la teva ment
Determina l’actuar
Les paraules ja no ens valen
I així t’ho dic
Ho intentarem
Aquesta nit escaparem
Comentarios
Deja tu comentario: