El Quadre

He despertat
M’he tornat a preguntar
Quin moment he de canviar
Per guanyar el combat
Un dibuix sense perfil
Ni forma ni sentit
Que envaeix el meu desig
Vull pensar com serà

I suraré sobre els meus llenços
Faré nous colors
Per descriure’t millor
Eres art en un racó
Pintura amb marc barroc
Mirada d’ulls nuets
Sinònim de pau

Sé que no és convenient el nostre secret
Sé com serà
Diran que sembla que visc obsessionat
Paradigma d’un passat
Buscaré la veritat
Els somriures dibuixats
D’un perfil imaginat
Mira-la, mira-la

T’he deixat núvols blancs i llum
Retocs d’un maquillatge que s’esborrarà
He creat amagat de tot
Un primer esbós per calmar la fera
Sé que no és convenient el nostre secret
Paradigma

I se m’esvara la tinta del roig del cor
I plora el blau dels ulls, la tristor augmenta
I tot es torna negre i decadent
I es difumina, es mescla el paisatge
Amb una boira densa
I pinte un sol al llenç que neteja el fons
El camp es torna verd, moren els marrons
I tornes amb el vent, tot és festa
I sota els teus llençols hi ha una orquestra

T’he vist ballar amb pinzell
T’he vist ballar, qui va furtar els colors al quadre
És músic, és pintor i ara és lladre
Paradigma
Vaig matisant la realitat
Vull pensar que sols ho he imaginat