L'exili

He de mirar
Com intente acomiadar-me
Com abandonar el lloc
On vaig ser i on volia ser

He de buscar avui
Tot allò que vaig escriure
Tot allò que va fallar, va acabar
I ara he de marxar

I en el meu destí
No m’espera ningú
Perquè si he nascut ací
Ací em vull quedar
I no pesa l’equipatge
Perquè m’he deixat l’estima
Al teu costat

I enlairar-me sol
On no em trobe ningú
Descobrir qui sóc
Molt lluny del meu bressol
I he de cridar, he de cridar
He de cridar més fort
Imaginar, imaginar
Que arribe molt més lluny d’ací

Ja hem arribat
L’estació semblava obscura
Amb persones que com tu i com jo
No espera ningú
La soletat i el fred
Ens donen la benvinguda
Ens agafen de la mà
Sembla estrany
No les puc soltar

I en el meu destí
No m’espera ningú
Perquè si he nascut ací
Ací em vull quedar
I no pesa l’equipatge
Perquè m’he deixat l’estima
Al teu costat

I enlairar-me sol
Ara que ja he decidit tornar
Ja no necessite buscar més
Sols espere que si torne un dia allí
Tu m’esperes i no dubtes més
I enlairar-me sol