Nòmades

Ser capaç d’imaginar
Els poemes I relats
Que ningú ha escrit
Seré l’ombra que els teus ulls
Demanen per poder mirar l’horitzó
El teu horitzó

Volíem jugar on sabíem que estava prohibit
I arribar fins el cim per recordar
Que ningú ens podría parar
Cantes la cançó
I els meus llavis freguen amb els teus
Apagant la tendra veu que tens
Evadits de tot

Nòmades en la ciutat
El nostre instint per escapar
Escapar d’allí
Sols ens divertim quan ens trobem
Entre la gent I desitgem
Escapar d’allí

Volíem acariciar
Suaus paraules que amb el vent
Feien tremolar el Sol
Totes les nostres arrels
Que volem recuperar
Del pas del temps
Del pas del temps

Volíem jugar on sabíem

Nòmades en la ciutat
El nostre instint per escapar

I quan torne als descampats
Trobe els somriures soterrats
Entre les runes dels antics refugis
Una tempesta d’estiu
L’aigua corrent entre els dits
Amb les promeses que mai no complirem
I quan la lluna em torna a fer callar
Només voldria fugir al teu costat
Per sentir-nos de nou com dos feres
Vencent la por, només tu I jo