Mira’t, no sabies representar
No pensaves ser bona actriu
Però al teatre principal vas actuar
Parles les paraules d’un poeta
Tens la paciència d’un planeta
Totes les flors tenen el teu perfum
Creix I creix, i el teu pit un salvavides
Una llum a la deriva
La mitja lluna del teu ventre
El nostre port
Del record seràs la imatge més latent
Il·lustrar la teua vida sobre un llenç
I al mirar-lo imaginar-me el teu alè
I amiga sempre seràs
Seràs sempre referent
Va com vols, va com volem
Seràs aigua i seràs vent
Cauran els ponts, cauran valents
Però mantindràs el seny
Portes la vida al caminar
Sembraràs de coratge i exemples al món
Perquè mai moriran els consells ni les veus
D’aquelles que un dia varen ser
La nostra veu
Que els teus crits travessen els cors
D’una terra malalta
Fa que s’obriguen clars a la nit
Que alliberen estels
I que em mostren les sendes perdudes
Que van cap a tu
I caurà sobre tu, la immensitat
Comentarios
Deja tu comentario: