I diuen per el barri Qui són eixos tres?
Els aturats de sempre, els horteres del mes
Jo estic riguent-me de qui està davant de mi
Dins d’eixe espill, matant complexos, volent-me així
La serietat és massa seria pa no fer-li broma
La senzillesa és sinònim de ser persona
Riguent fins a quedar afònics, amb Rodri I Tony
Tornant borraxos des del Cabanyal a Beni
T’estan diguent que sigues dur, que ets un home
Que amagues el dolor, I fardes de patrimoni
La naturalitat és crim, coses del dimoni
Arrel I ales, gràcies mama, poder de dones
Debilitats et fan fort
L’amor té la mentira, la vida té la mort
Que no t’anul•len, no es un tunel sense eixida
Manen la voluntat I el temps, no la sort
Manen a una, els tres que sents
Pren d’esta merda, fuma
Beuen del ron, del rock I el fonk, estos cabrons
T’abrumen
I sempre orgull de classe, militants de base
Enamorats de rapejar fins que se vos passe
I des de Sants fins a Valencia s’escolten
La resistència que obri el pas I les portes
Ohhh som per a bé o per a mal
Imperfeccions, son reals I son nostres
I més humans, I més reals
Dos de la terreta I un del barri
Plan-B al beat, shake your body
Amb camisa, a Can Batlló
Gel I sifó en aquesta vida grisa
Esclaus del mercadeig
Portem el cabreig fins als palaus
No hem vingut a fer les paus
D’estiuet sense pasta I tu al tercer postgrau
Estic perdent enters, malalt de 45 I LP
Nen, estem fent avions de paper amb les
Nostres misèries I els vostres clitxés
Calla, es música apatxe, amb el Toni
El Panxo I la cassalla a paxes
València és més que ska I gralla
No xapen a les 3, Violència es canalla
Obrim escletxes, I si el plan falla
Trenquem el setge I no volem medalla
Enamorat d’aquesta merda fins la tomba
Si la vergonya al•liena no ho esfondre
Llegó el chico de la barba y de la voz nasal
El que llena tu casal y cansa al barman
Con chanclas y un bañador, con la actitud del ganador
Con este olor a alcohol y la sonrisa intacta
Y defendamos la alegría y la imperfección
La rebeldía y la belleza que tiene el error
El amor por una causa
Con la cabeza siempre alta, entregando el alma en cada canción
Que yo no escribo para sonar en Radio 3, qué va
Escribo por necesidad, pa’ calmar el estrés
Lejos del interés, sin pensar en qué dirán
Con toda serenidad y un punto de timidez
Y esas críticas feroces yo no sé qué quieren
Buscan acallar nuestras voces y ven que no pueden
Están buscando que me enfade y pierda los papeles
Pero no saben que yo me crezco cuando me hieren
Y entonces saco el compromiso, saco la rabia
Cansado de tanto sumiso, tanta arrogancia
Cansados de ser esclavos, ser olvidados
Y enamorados de rapear hasta perder el habla
Comentarios
Deja tu comentario: