Xuplasangs

Vols sentir respostes a preguntes tontes
Ficar-me una etiqueta pa penjar-me al stand
Vas a buscar els fallos pa classificar-me
Vas a jutjar-me I a dir-me: No saps on estàs
Vas a fer de tot menys escoltar-me
Vas a furgar, vas a vore d’on pots rascar
I així el passes els anys en plena forma
Donant-li corda a la teua empanada mental

Vas a prometre’m el èxit sempre
Caramelos per a un mort de fam
Si després hi han fallos: Ahí rebente
I em diràs: Qui mana és el mercat
Vas a aconsellar-me anar amb calma
A lo que vinga, paternalisme sofisticat
Com m’agradaria tindre un arma
Quan vos escolte blablabla presumint d’humiltat

Perdut en un mon de listos
Putos amos de la pista
Fins on m’arriba la vista
Soles puc ser optimista

Clar, som paràsits del sistema que han creat
No donem la talla, no hi han mans
Xuplasangs, els vam regalar la vida
Ells sabran què fer de veritat. Queda clar?
Tens el teu dret dret ni a la pataleta
Canvien les sigles no la xaqueta
Què barata que els ha eixit la broma
Què cara han deixat la llibertat

Vas a presumir del teu imperi
Que has alçat tu soles amb les teues mans
No vas a resoldren’s el misteri
De la pasta que no has declarat
Vas a concedir-nos algún mèrit
Per això has pagat com has pagat
Vas a perdonar-nos, o això espere
Per no vindre cinc minuts abans

Vas a passejar-te amb suficiència
Com els senyorets de temps passats
Vas a regalar condescendència
Canviant ilusions per veritats
I es que tu tan de ciutat, jo tan del poble
Jo tan lluny de la serenitat
Jo amb esta ansietat, tu inexpugnable
Pensant en el teu electorat

Perdut en un mon de listos
Putos amos de la pista
Fins on m’arriba la vista
Soles puc ser optimista